Eibarko euskara hiztegia
moztu
1.
mozte
(moztutze)
.
du
ad.
(
TE).
Acortar.
Laburtu.
Soiñekua moztu dot. / He acortado el vestido.
Ik.
laburtu.
2.
mozte
(moztutze)
.
du
ad.
(
TE).
Cortar,
esquilar.
Ebagi.
Ez da ona txakurreri buztana larregi moztutzia. / No es bueno cortar demasiado la cola a los perros. /
Tak-eta-errialan denboran, hiru txakur txiki ulia moztia.
Ik.
ebagi.
3.
mozte
(moztutze)
.
du
ad.
(
TE).
Desafilar(se).
"Zorroztasuna galdu" (ETNO).
Labañia denboria baiño lehen moztu da, galtzairu ona ez dalako. / La navaja se ha desafilado antes de tiempo, porque no es de buen acero. /
Hain laster moztutzia, galtzairu ona ez dalako. / Se desafila tan pronto, porque no es de buen acero. /
Hónek materixal gogorrok laster mozten jittuek erreminttak. /
Autsaz barauts gehixago, materixal gogorretarikua dok zulatzen habillenori eta moztu ahala barauts-etxetikan aldatzeko.