lihortu
            
            
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
            
                
                    
 
    lihortze
    [lehortu]
    (legortutze, lihortutze)
    
(lehortu, legortu ).
    
    du    
    
ad. 
    (
TE).
    
        
        
            
            Secar(se),
            
            
        
            
            desecar(se),
            
            
        
            
            agotar.
            
            
        
        
    
                               
    
    
        
        Eremuak, gehixenetan, itsas legortuak. / Los desiertos, las más de las veces, mares desecados. / 
    
        
        Holandan zeregin nausiña, itsasadarrak legortutzia. / La tarea principal de Holanda es desecar trozos de mar. / 
    
        
        Espaiñia diran lurrak legortziak, milla gizaldi asko iraun eban. / El emerger las tierras que son España, duró muchos siglos. / 
    
        
        Ibar haura, itsasora baiño lehen lihortutzen dabe egarrixak diran lurrak. / Aquel río, antes de llegar al mar, lo agotan las tierras sedientas. / 
    
        
        Itsasadar bat lihortutzia pentsau dabe. / Han proyectado desecar un brazo de mar. / 
    
        
        Ez da erreza izango itsasadar hori lihortzia. / No será fácil desecar ese brazo de mar. 
    
        
     
    
    
     
        
            
            Ik. 
                
                sikatu, 
                
                agortu.